Bloc d'Estudiants Agermanats

L’1 de maig és un commemoració col•lectiva de la lluita obrera. Tal dia com hui, s’iniciava a la ciutat de Chicago una vaga de caràcter indefinit per aconseguir la jornada laboral de huit hores. Corria l’any 1886, les coses eren molt diferents als nostres dies: el mercat del treball no estava regulat, els drets socials eren mínims i imperava la llei del més fort. Les coses no varen acabar bé per als obrers: el dia 4 de maig en varen ser detinguts cinc anarquistes i condemnats a mort. Aquest succés es coneix com la Revolta de Haymarket i aquell obrers varen passar a ser coneguts pel seu exemple de lluita com els Màrtirs de Chicago.
D’aquesta forma, es va adoptar la resolució que cada Primer de maig tinguera lloc arreu del món diferents actes en record a aquestes persones. A més, cada any es sumen les reivindicacions que els treballadors defensen per millorar la seua vida laboral. Tanmateix, aquest any és especialment rellevant per la situació en la que ens trobem. Avui, no es tracta d’aconseguir nous drets (tant de bo) però el context de crisi i l’ofensiva de les forces neoliberals estan intentant acabar amb els drets aconseguits gràcies a esforç històric, regat amb la sang de tants obrers.
Per tant, avui és, com tants altres, un dia per a la lluita. Una lluita per a millorar les condicions dels treballadors del present. Si nosaltres des de les aules no recolzem tota forma de justícia social, haurem perdut el present i mai tindrem un futur digne. Obrers i estudiants, junts i endavant.

L’estudiantat en peu de guerra per l’educació i la terra.

El 25 d’abril és una data de reivindicació pel nostre poble. Recordem la desfeta d’Almansa com l’inici de l’onada espanyolitzadora, la qual pretén acabar amb la nostra cultura i amb la nostra llibertat com a valencians i valencianes. De la mateixa manera, ens reafirmem en totes eixes persones que han mantingut l’espurna de la nostra llengua i s’han deixat la pell per defensar allò que som, allò que volem ser. Els i les estudiants tenim la responsabilitat de dur en alt la bandera del respecte i la igualtat entre cultures. Perquè un poble viu i reivindicatiu, és un poble en llibertat.

Som una generació de lluita, hem eixit al carrer a defensar els nostres drets i ho seguirem fent. Entenem l’educació com el motor imprescindible per donar eines a la societat per fer respectar els seus drets com a poble i com a persones. Per a Espanya som un territori de segona, mai els ha agradat que parlem la nostra llengua ni els ha interessat que estem ben formats. Des de sempre han intentat reprimir els nostres intents de construir un País Valencià més just, més lliure, més valencià. No podem oblidar la impunitat que gaudeix l’extrema dreta al nostre territori, ara que fa 20 anys que mataren a Guillem. No volem acceptar que manipulen amb els mitjans de comunicació, ara que han fet fora de Canal 9 totes aquelles persones que somniaven amb un mitjà públic i valencià. Ens neguem a tolerar que ens governen corruptes que assolen la nostra terra i enfonsen la nostra economia amb els diners de tots i totes. Perquè això, malgrat li vullguen dir democràcia, no és més que una dictadura disfressada al servei del centralisme més ranci, que prefereix una societat adormida a un País Valencià despert, combatiu.

A l’educació no ens en salvem. El servei públic més important per les persones està en perill. Segueixen retallant-nos el pressupost any rere any, obligant-nos a jugar amb les xifres i reduint prestacions amb l’excusa d’una crisi que ells mateixos han creat. El futur de la democràcia universitària està en perill, cada vegada es fa més present la voluntat d’eliminar l’autonomia de l’ensenyament superior que ha demostrat donar com a resultat persones ben formades, tant a nivell acadèmic com a nivell de pensament crític. Pretenen posar titelles de rectors i rectores, degans i deganes, que controlen la gestió a la seua voluntat. Saben que som un perill per ells, perquè pensem i opinem, amb l’arma de la paraula. És per això que fomenten l’ensenyament privat, més adequat als seus valors conservadors i espanyolistes. Als col•legis i instituts se’ls castiga amb reducció de professorat, eliminació dels grups de valencià, impagaments continus, etc..

Només la nostra solidaritat i la lluita en comú pot frenar-los els peus. Perquè si els deixem fer acabaran amb tot. Cal que els cridem ben fort que volem viure en valencià, en un País lliure, just, igualitari, on nosaltres decidim, i deixar de ser titelles d’una colla de corruptes que l’únic interès que tenen per la nostra terra és el rèdit econòmic que uns pocs en poden traure ofegant-nos. No els donarem la satisfacció a la dèria espanyolista d’acabar amb la nostra cultura. No els deixarem privatitzar la nostra educació. No els permetrem esborrar el nostre futur!

VISCA EL PAÍS VALENCIÀ!

“No s’ensenya en les escoles com van esclafar un país, perquè d’aquella sembrada continuen collint fruits”

Des del Bloc d’Estudiants Agermanats volem convidar-vos a tots i totes a commemorar el 25 d’abril amb un seguit d’activitats que promocionen la nostra cultura, llengua i identitat:

- 22 d’abril a les 13h al gimnàs de la Fac. de Magisteri: Dani Miquel, CANTACONTES.

- 24 d’abril: a partir de les 12h ALBADES ambulants per les cafeteries de Blasco Ibañez; i DINAR POPULAR (14h) al Jardí de Filosofia amb PINTADA D’UN MURAL commemoratiu, amb lectura de manifest.

- 27 d’abril, a les 18h a la Pl. Sant Agustíl: MANIFESTACIÓ per la terra “El País Valencià dirà prou”

- 30 d’abril, a les 18 a la Fac. de Medicina i Odontologia: PAU ALABAJOS, ANDREU VALOR i TONI DE L’HOSTAL. Entrada gratuïta. Més info: http://www.facebook.com/events/162259143937696/

PER LA TERRA, PEL NOSTRE PAÍS, PEL NOSTRE FUTUR!

Hui, la nova Assemblea General d’Estudiants (AGE) comença a caminar. Després de convocar de nou l’AGE, aquesta vegada sí que hi ha hagut el quòrum necessari per iniciar la sessió.

En primer lloc, des del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) venim criticant el funcionament de l’AGE els darrers anys. La no convocatòria de l’Assemblea i la mala representació del Coordinador són, tan sols, uns pocs dels exemples de la mala gestió realitzada fins ara en un òrgan que deuria ser portaveu de tot l’estudiantat.

L’elecció de la nova Mesa de Coordinació, amb una participació clau dels membres del BEA, representa un augment de la pluralitat a l’òrgan, amb la inclusió d’altres sindicats i representants dels AdRs. Aquesta naix amb la voluntat d’encarnar la sobirania de les assemblees obertes d’estudiants. L’AGE ha de convertir-se en l’element vertebrador de l’opinió popular de totes les estudiants de la nostra Universitat i dotar a les assembles de les eines necessàries per fer-se sentir. Per això, és fonamental fer una crida a la participació directa a les assemblees de Facultat, Campus i Interuniversitària.

La nova AGE serà un òrgan obert, transparent, portaveu i participatiu. Així com un òrgan de lluita en la defensa de la Universitat que totes volem. El nou coordinador de l’AGE, Jordi Caparrós, claustral del BEA per la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, treballarà per recollir les inquietuds, crítiques i reivindicacions del conjunt de l’estudiantat i traslladar-les als òrgans als quals ens represente.

Així mateix, els membres del BEA continuarem lluitant pels interessos de totes les estudiants a les diferents comissions, a les quals hui s’han escollit els nous representants estudiantils: Política Lingüística (Guillem Policarpo, Joan Sanchis i Quique Rodríguez), Llengües Estrangeres (Tiermes Vega), Sostenibilitat (Alejandro Ramos, Guillermo Chismol), Biblioteques i Documentació (Mireia Fernández i Jordi Caparrós), Relacions Internacionals (Guillermo Chismol), i Assessora d’Estudis de Grau (Laura Peris). Els nostres representants electes portaran a les comissions totes aquelles propostes i crítiques que emanen de l’estudiantat.

És a partir d’aquesta AGE, que s’inicia la vertadera democratització de la Universitat. Eixe serà el nostre esperit. Entre totes farem de l’AGE l’òrgan estudiantil que volem: lluny de ser una estructura més al servei dels interessos d’aquells qui volen vendre la nostra Universitat, l’AGE serà el vertader òrgan d’expressió estudiantil. La participació directa i horitzontal de les estudiants és, doncs, l’element que configurarà el futur d’aquest òrgan.

Entre totes, ho farem possible. O ARA O MAI! 

Comunicat del BEA davant la convocatòria de l’AGE del 26.03.13

Arran dels esdeveniments que han impedit que l’Assemblea General d’Estudiants (AGE) es constituira aquest matí per falta de quòrum, des del Bloc d’Estudiants Agermanats volem manifestar el nostre rebuig i indignació. La desídia i falta de responsabilitat que han mostrat més de dos terços de les representants de les estudiants han comportat que no es poguera constituir una nova mesa de l’AGE i, sobretot, que no s’escolliren les estudiants representants per a les comissions (política lingüística, sostenibilitat, biblioteques, avaluació dels graus, etc.).

Des del BEA, mostrem la nostra absoluta disconformitat amb el mode en què s’ha gestionat l’AGE en els darrers anys, tot posant per exemple que en l’últim curs acadèmic només s’ha reunit una vegada -el que incompleix el reglament de l’òrgan- o que la constitució de l’actual mesa és il·legítima pel procediment de votació que la va escollir. No obstant això, considerem que l’AGE podria ser un òrgan útil i plural on estigueren representades totes les veus de l’estudiantat i des del qual es poguera treballar per a aconseguir els objectius que desitgem davant la situació actual. Davant l’atac a l’educació pública que s’ha portat a terme en els últims mesos, considerem que l’AGE hauria d’haver funcionat com a element vertebrador de les mobilitzacions estudiantils front aquest. Però lluny de ser així, han sigut les assemblees obertes d’estudiants les que han hagut d’assumir aquest paper. És per això que pensem que cal una renovació del funcionament i l’enfocament que l’AGE ha tingut fins ara, perquè deixe de ser un òrgan creat pel pla de Bolonya per a passar a ser un òrgan regit per l’estudiantat de la nostra Universitat, com a la Universitat de Sevilla.

Al mateix temps, volem denunciar la irresponsabilitat de Gabriel Salinas, expresident de l’AGE des d’ahir i membre de Campus Jove, per haver dimitit el dia anterior a la convocatòria de la mateixa i no haver-hi assistit a donar explicacions de la lamentable gestió que ha portat a terme en l’últim any ni dels motius de la seua dimissió. A més, el seu paper com a màxim representant de les estudiants de la Universitat de València ha desvirtuat l’esperit de lluita d’aquestes i ha deixat molt que desitjar.

No obstant això, des del BEA continuarem lluitant per aconseguir que aquest òrgan es convertisca en la veu de les estudiants de la Universitat de València, així com defensarem els interessos de totes a les comissions corresponents. Hem d’esgotar totes les vies de lluita, per això, cridem a totes les representants d’estudiants al compliment de les seues responsabilitats i a tot l’estudiantat a continuar la lluita als carrers.

És l’hora de construir l’alternativa.

El passat dimarts 26 va tindre lloc a Rectorat el Consell de Govern de la Universitat de València. El Consell de Govern és l’òrgan col·legiat de govern de la Universitat (http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/universitat/coneix-nos/organs-govern/consell-govern-1285853456624.html) on s’hi prenen les decisions més importants i es debat sobre l’actualitat immediata de les qüestions determinants de la Universitat. El Bloc d’Estudiants Agermanats en formem part amb dos representants elegits democràticament al Claustre de la Universitat: Guillermo Chismol i Laura Peris.

El passat Consell de Govern va vindre tenyit pels problemes econòmics de la Universitat, una qüestió que fou tractada amb preocupació i insistència al llarg de tota la reunió.

El Consell va començar amb l’Informe del Rector, Esteban Morcillo, on es van tractar les següents qüestions:

En primer lloc, es va debatre sobre el recentment publicat Informe dels Experts de Wert sobre la Reforma Universitària. A causa de la divergència entre uns “savis” i altres, l’equip rectoral va plantejar d’iniciar un procés d’avaluació i deixar el debat, la resposta i la crítica per a més endavant. Vàrem veure un començament de resposta contrària a l’Informe però que encara no és tant contundent com deuria. Aquesta postura potser relaxada es deu a la creença que l’Informe no serà aprovat per les postures tan variants entre els seus redactors, va explicar el Rector.

En segon lloc es varen comentar qüestions de relacions amb la Conselleria, molt criticades: aquesta, per exemple, no vol parlar de reformes dels plans d’estudis dels graus, si no tan sols dels de màster i diferents postgraus. A més a més l’equip rectoral va informar que la UV ha abandonat la Fundació del València CF per la polèmica amb la Generalitat Valenciana i es planteja abandonar també la del Llevant UE. Des del BEA vegem amb bons ulls aquesta mesura i ens sorprenem de l’anterior i estreta relació entre la Universitat i el negoci esportiu, ara afortunadament trencada.

A continuació es va aprovar la incorporació de la institució a la Xarxa Valenciana d’Universitats Públiques Saludables, de la qual formen part també la Universitat Jaume I, la Universitat d’Alacant i la Miguel Hernández; unes noves normes de préstec a domicili per a les biblioteques de la Universitat de València i un marc econòmic per a les obres de les Facultats.

Un del punts conflictius del matí (per la temàtica, no per la manera de ser tractat) és el programa DOCENTIA (http://www.aneca.es/Programas/DOCENTIA). El DOCENTIA és un programa d’avaluació del professorat que diferix molt de l’actual i implicaria una dependència en major freqüència i nivell entre els docents i les avaluacions als que serien sotmesos. El BEA teníem una intervenció preparada per a expressar el nostre rebuig a aquest programa però finalment l’equip rectoral va decidir ajornar la seua votació fins el pròxim Consell, a l’espera de canvis o nous estudis. El professorat representat en diferents membres del Consell també varen deixar clara la seua negativa al DOCENTIA.

Ens varen informar de la distribució de recursos econòmics entre els tres campus i àrees. El campus de Tarongers és el que més en rep, seguit de Blasco Ibànyez i més lluny per Burjassot. Burjassot sempre es veu minvat en atenció i recursos i els representants del campus ho varen assenyalar amb una certa indignació. Hi va haver un seguit d’intervencions on es varen reclamar més recursos propis.

El Consell de Govern va acabar amb el torn d’intervencions. Arribà el moment de les intervencions dels estudiants. Junt amb Acontracorrent vàrem llegir el manifest de la passada vaga estudiantil de l’Assemblea Interuniversitària i vàrem demanar que el professorat representat al Consell pels degans fóra negligent amb els alumnes que feien vaga. La proposta fou assentida, tot i que ara sabem que als dies de vaga hi hagueren casos contraris. Aquesta qüestió serà tractada per part del BEA al pròxim Consell de Govern i a les Juntes de Facultat pertinents.

Des del BEA també vàrem comentar la tragèdia dels alumnes que han aconseguit treball els últims mesos però que per culpa de la negativa burocràtica de la Universitat de València a facilitar-los un horari perquè puguen compaginar classes i treball, hauran d’abandonar els seus estudis davant la impossibilitat d’assistir-hi. Vàrem donar noms concrets posant cara al problema i vàrem demanar solucions immediates. Seguidament parlàrem amb el Degà de Magisteri que ens va traslladar la seua intenció de solucionar el problema i el Rector la va recolzar amb formalitat, però no amb la preocupació que necessita aquesta qüestió.

Per últim, vàrem acabar el Consell tractant la qüestió del professor que va denunciar la passada vaga general a tres alumnes de la Universitat de València amb motius falsos i injustos. Després d’arribar a judici s’ha demostrat la innocència dels “acusats” i ara demanem que es faça vertadera justícia: vàrem exigir una disculpa pública del professor. Traslladàrem el missatge al Degà de Filologia i prompte es farà efectiva la disculpa.

Com a conclusió, el passat Consell de Govern ens va deixar la sensació que la situació econòmica de la Universitat és greu i que si la Conselleria no ens té en compte ho pagarem i ho pagaran ben car. Ens n’anàrem amb la sensació de la feina ben feta, amb una nova perspectiva de la gestió interna de la Universitat (complicada i gens fàcil) i amb ganes de treballar molt més a les institucions com el dimarts i als carrers com el dimecres i dijous.

Hi ha molt per fer i tot és possible. Allò important és treballar #cadadia

Per la pública, democràtica i valenciana!

L’esborrany de la llei orgànica de millora educativa que ha preparat el govern espanyol, encapçalat pel Ministre José Ignacio Wert, és l’atac més gran a la nostra llengua dels darrers 35 anys. L’immersió lingüística és un projecte que ha permès a diferents territoris dels Països Catalans garantir la mínima supervivència de la llengua catalana, a més de l’èxit educatiu i de cohesió social que ha suposat per la societat.

L’esborrany preveu la divisió de les matèries a l’escola en troncals, específiques i d’especialitat. Les primeres han d’ocupar un mínim del 50% de l’horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l’horari, i les terceres no tenen assignat un temps mínim. Com que el català és considerat matèria d’especialitat, queda per darrere en importància al currículum de la llengua castellana i de la primera llengua estrangera (troncals), però també de la segona llengua estrangera que és “específica”. Per tant, la llei converteix el català en una llengua de quarta categoria.

Als instituts, la llei també divideix les assignatures en troncals, específiques i d’especialitat, i el català formaria part del tercer bloc. Aquest fet provocaria que per obtenir el títol d’ESO no calgués examinar-se de català, atès que només seria necessari examinar-se d’una assignatura d’especialitat.

Si no n’hi ha prou, una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han d’estar “equilibrades en el nombre d’hores lectives”, tot i que reserva per a les administracions educatives autonòmiques la possibilitat de determinar aquesta proporció mentre es mantinguin les condicions de “normalització lingüística”. Però mentre els diferents govern autonòmics del país no determinin aquesta proporció, els pares podrien escollir la llengua vehicular i a qualsevol centre, sigui públic o privat, i a càrrec de l’administració.

Les entitats sotasignants, veient que l’estat espanyol mai ha vist la diversitat lingüística com un actiu per potenciar i conservar i continua essent un agressor crònic cap a la nostra llengua, tant a Catalunya com a la resta dels Països Catalans, demanem que s’acceleri el procés per exercir el dret a l’autodeterminació, atès que és la única via real per preservar el català i la cohesió social. A més a més, ens adherim a la convocatòria de Somescola.cat del proper 10 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona, sota el lema: “Per un país de tots, l’escola en català”. Així mateix, donem suport a tots els actes i concentracions que es realitzin els propers dies arreu dels Països Catalans en defensa de l’escola i llengua catalana com la celebració dissabte del 80è aniversari de les Normes de Castelló.

No hi haurà un pas endarrere, si fem un pas endavant.

A l’Escola, en català.

Signem:

Acontracorrent, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Bloc d’Estudiants Agermanats, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joves de Mallorca per la Llengua i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

La Plataforma en Defensa de la Universitat Pública de la Universitat de València, de la qual el Bloc d’Estudiants Agermanats forma part, s’ha reunit hui amb el rector, Esteban Morcillo, per a tractar diversos temes que afecten la universitat ara per ara i que preocupen molt les organitzacions que la conformen així com la resta de la comunitat universitària. D’una banda, la motivació principal de la reunió foren els fets ocorreguts durant la vaga del 14N, entre els quals destaquen la detenció d’estudiants, la presència creixent de membres d’ultradreta als campus i la presència i actuació policial dins el recinte de la universitat. Des de la Plataforma, s’ha exigit a l’equip rectoral un compromís ferm d’estar al costat de la comunitat universitària en situacions com aquesta, així com s’ha demanat que s’atenga judicialment a tots aquells estudiants detinguts i que es limite i controle la presència policial als campus. En quant a la presència dels membres d’ultradreta, s’ha demanat també que es prenguen mesures, ja que fins ara no ha passat res però aquest tipus de gent ja ha marcat antecedents violents a les universitats valencianes.

En segon lloc, s’ha parlat del problema de l’augment de taxes i disminució de beques que ha posat en perill d’exclusió de la universitat a molts estudiants. S’ha prestat especial atenció al cas del 75estudiants de la Universitat de València als quals la Generalitat acaba de denegar la beca de la matrícula de l’any passat, que ja els havia sigut concedida. El Delegat d’Estudiants ha anunciat que estan treballant en aquest tema cas per cas, i que aquesta setmana han parlat amb la Generalitat per intentar buscar una solució. Des del Bloc d’Estudiants Agermanats, hem demanat a la institució que es mostre més propera als estudiants, i que es posicione en contra de totes les mesures aplicades pel govern valencià i el govern espanyol que van en detriment de l’educació pública i de l’accés igualitari de totes les persones a l’educació. Aquest posicionament, però, no pot quedar-se només en paraules i manifestos, si no que ha d’anar molt més enllà.

En aquest mateix sentit, hem entregat una carta al rector exigint la creació immediata d’una comissió que s’encarregue de buscar una solució per als milers d’estudiants que enguany corren el perill d’abandonar les aules per la seua situació econòmica. Adjuntem baix la carta que hem entregat.

El rector, s’ha mostrat preocupat per totes les qüestions que la Plataforma ha posat sobre la taula. Quant a la defensa jurídica dels estudiants, ha explicat que hi ha un gabinet jurídic i que si algun estudiant necessita ajuda pot dirigir-se allí. Pel que fa a la presència policial i d’ultradreta, no ha donat cap solució més enllà de compartir el nostre malestar. Ha insistit en què l’equip rectoral vol estar del costat de la comunitat universitària, però sempre dins del marc de la legalitat, a pesar que, com ell mateix ha indicat, la legalitat ha superat de ben lluny el sentit comú. Des del BEA hem preguntat que fins a quin punt anem a suportar la legalitat i anem a acceptar aquestes mesures discriminatòries, pregunta a la qual el rector ha respost que allò legal no és sempre just.

Carta al Rector

Magnífic Sr. Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València:

Des del Bloc d’Estudiants Agermanats volem transmetre-vos la principal preocupació que a hores d’ara ocupa a la nostra Assemblea General. Aquesta és l’actual situació econòmica que pateixen molts dels nostres companys. Els dos grans eixos del problema són el qüestionament de la Universitat pública i el desempar de l’estudiantat afectat.

En primer lloc creiem necessari que el Rectorat de la Universitat de València, màxim representant de la institució universitària, denuncie activament l’expropiació que la Generalitat ha fet de les ajudes concedides a molts dels nostres companys el curs 2011-2012. Vos sol·licitem que tracteu d’evitar l’abús que suposa voler lucrar-se a costa del sector estudiantil més desafavorit econòmicament. Cal assegurar el no cobrament de les matrícules, ja que aquests companys es veurien cruelment i sense motiu obligats a pagar per la mala gestió dels recursos públics per part del Consell.

En segon lloc exigim al Rectorat que estudie la manera de solucionar l’expulsió de les aules que patiran els nostres companys. Pal·liar els efectes negatius d’aquest atac al que és públic ha de ser una preocupació prioritària de la gestió universitària. Conforme a les seues pròpies dades, a causa de l’eliminació de beques per a l’actual curs, 5.000 companys (el 10% de l’estudiantat) es veuran forçats a deixar els estudis aquest mateix any. Aquesta situació resulta inacceptable. En conseqüència vos demanem la creació immediata d’una comissió que integre representants de l’estudiantat, per tal d’estudiar la manera de fer front al problema tot buscant una solució socialment justa.

Hem aplegat a un moment límit. Beques concedides que es retiren, el 10% de l’alumnat a punt de veure’s forçat a deixar els estudis, augment indiscriminat de taxes… No cal que vos recordem que la “Universitat de València, en tant que servei públic, té com a missió impartir els ensenyaments necessaris per a la formació dels estudiants [...] és una institució difusora de cultura en el si de la societat [...]Per complir degudament la missió social que li pertoca, la Universitat de València facilita l’accés i la permanència als estudis universitaris mitjançant una política adient d’ajuts, en col·laboració amb les entitats públiques i privades

que contribuesquen al seu sosteniment”. El funcionament universitari no pot consistir en castigar als més febles, com indica el sentit comú i els articles 3 i 8 dels nostres Estatus, esmentats adés.

Reclamem, per tant, una solució immediata per als nostres companys amenaçats de ‘desnonament’ de la ‘casa del saber’, expressió que tota la intelligentsia europea ha emprat per referir-se a la Universitat. Ara mateix cal solucionar la situació denigrant de l’estudiantat al qual se li han retirat les beques. Caldrà també la participació dels estudiants en la recerca de les solucions adients. Ara bé, arribada l’hora i si no queda cap altra sortida, sols entendríem que la UV es posicionara al costat del seu estudiantat, tot declarant la nostra universitat insubmisa a un govern controlat pels interessos del capital privat i assetjador de la universitat pública. Tota negociació té uns límits, que és la dignitat dels estudiants. S’estan creuant línies roges amb les quals no es pot jugar.

Patim atacs greus a la cohesió i la pau social. Des del BEA sempre estarem del costat de l’estudiantat, especialment d’aquella part més vulnerable. Si les institucions bloquegen les nostres demandes, si fan perillar la supervivència del estudiandat, ens haurem de rebel·lar en conseqüència.

Vos demanem prudència. Prudència i reflexió. Però també valentia. Valentia per no ser el rector que va permetre expulsar al 10% de la seua família universitària. Vos demanem que encapçaleu la defensa del caràcter públic de la nostra institució centenària. De vegades cal donar un pas endavant, ens fareu recorda les paraules de W. Churchill: “Mai tants degueren tant a tants pocs”. Vós, com a màxim representant de la UV, és la darrera esperança de 5.000 joves. Ja sols queden dues opcions: estar amb la Universitat de València o estar amb els qui volen acabar amb ella.

Bloc d’Estudiants Agermanats

La campanya encetada la setmana passada pel Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) ha fet pressió al Vicerectorat d’Internacional de la Universitat de València aconseguint que es rectifique la decisió de no oferir proves gratuïtes per als estudiants que vulguen sol·licitar l’Erasmus.

La setmana passada des del BEA denunciàvem la eliminació de les proves gratuïtes de B2 i C1 per als estudiants que volien sol·licitar la beca Erasmus per a aquest any. Aquesta decisió implicava que per a poder accedir a universitats estrangeres amb requisit lingüístic, el coneixement d’idioma s’havia d’acreditar amb certificats externs, molt més cars i amb un terminis impossibles d’acomplir per a la presentació de la sol·licitud.

Iniciàvem aleshores una campanya de correus electrònics a la Vicerectora d’Internacional i al Rector per a demanar-los que rectificaren en la seua decisió. Ara la Universitat de València ens ha comunicat que rectifica la decisió i oferirà també proves de nivell B2 i C1 aquest any.

Des del BEA agraïm a l’Equip Rectoral que escoltara la nostra petició i seguisca realitzant un esforç econòmic important per poder oferir de forma gratuïta aquestes proves.

Davant la vaga general, els i les estudiants tenim molt a dir. Som joves als quals els causants de la crisi ens han robat el futur, i damunt ens ho volen fer pagar. Sense una educació digna, amb l’alerta constant del model privatitzador que estan duent a terme i sense perspectives de trobar una feina dins del mercat precari al que ens estan abocant, cal que els i les joves del País Valencià els hi plantem cara. 

L’augment desmesurat de les taxes universitàries d’enguany (que sembla sols ser el principi), la massificació de l’estudiantat a les aules o barracons, el deute creixent amb universitats i instituts, l’eliminació de batxillerats, l’aplicació del decret del plurilingüisme (que sols busca minimitzar la ja pobra docència en valencià), la reducció de les beques, l’increment de les comissions i la reducció dels serveis en general. L’acomiadament de professorat, la seua reducció del salari, la criminalització cap al funcionariat, i els intents de controlar l’autonomia universitària per banda dels partits polítics.. són motius suficients perquè centres i facultats tanquem el 14 de novembre per protestar davant la precària situació.

Tot açò no busca més que abocar l’educació pública cap a una necessitat de privatitzar els seus serveis i dependre dels mercats financers i les grans empreses. Des del procés de Bolonya que s’ha iniciat un camí on es busca canviar la concepció d’instituts i universitats encarades a la societat i la formació per un altre de simples productors de mà d’obra. Amb la crisi s’ha accelerat aquest procés, i açò no ha fet més que començar.

És per això que cal unir forces i crear lligams entre tots els sectors afectats. Cal que abandonem l’individualisme imperant en aquesta societat, perquè el que estan intentant és desfer l’Estat del Benestar a fi d’enriquir-se de nosaltres. Els i les estudiants fem la nostra aposta pel demà, perquè volem una educació pública, democràtica i valenciana, amb un futur laboral digne i un sistema de govern lliure de corruptes al servei de les grans empreses.

Ens cal la solidaritat de tots i totes, aquesta vaga és pel nostre futur!
El 14 de novembre ningú a les aules del País Valencià!

JA ESTÀ ACÍ!!

Després d’una llarga espera arriba la II edició del SOCA-REL, el concert per la llengua organitzat pel Bloc d’Estudiants Agermanats. Tindrà lloc el proper dijous 15 de novembre a la sala LA3 CLUB a partir de les 22:00h, i podrem gaudir de bona gent i de la música de:

PIRAT’S SOUND SISTEMA, presentant el nou disc “Em bull la sang”

AGRAVIATS, presentant el seu nou disc “Torn de paraula”

La Federación de Asociaciones de Estudiantes (FAEST) ha tret a la llum l’alarmant reducció del número d’estudiants que han pogut accedir a l’ensenyament universitari aquest any. Segons aquestes dades, les Universitats a tot l’Estat Espanyol s’han nodrit d’un 10% menys de persones matriculades. Això significa que aproximadament 150.000 alumnes menys acudiran aquest curs a les aules. Aquesta és sens dubte una xifra crítica, però per a res sorprenent tenint en compte l’intolerable encariment de les taxes a què ha de fer front tot el conjunt dels estudiants. Això, afegit a les creixents exigències de les beques, ens condueix a una situació de discriminació econòmica a les Universitats, i concretament, a la UV. Des del Bloc d’Estudiants Agermanats considerem intolerable aquestes agressions als nostres drets, ja que se’ns aboca cap a un ensenyament classista al qual solament aquells amb més recursos podran accedir. No ens quedarem asseguts mentre juguen amb el nostre futur. És per això que, en nom de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, convoquem a tota la comunitat universitària a no rendir-se, a acudir a la manifestació convocada el dia 22 de Setembre a les 18:00h.

Contra les retallades, posa fil a l’agulla.

La nostra secretària general, Laia Mas, va participar dissabte passat a Gandia a la taula redona “Alternatives. Què ens passa als valencians?” organitzada per l’Escola d’Estiu Marina-Safor i la Universitat Internacional de Gandia.

Ha faltat Antonio Llàcer Vallés, membre del Claustre Constituent de la Universitat de València al 1984 en representació dels estudiants de la Facultat de Geografia i Història, professor d’Història a l’institut de l’IES La Senda de Quart de Poblet i un dels tretze fundadors del Bloc d’Estudiants Agermanats. Ens agradaria compartir amb tots aquells qui l’estimaven el dolor per la seua sobtada absència.

El Bloc d’Estudiants Agermanats, present i passat, t’agraïm haver encetat el camí de lluita que tants hem seguit i seguirem.

“el buit que deixes (…) no l’ocuparà ningú, és teu per a sempre.”

D.E.P.

El Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), com associació d’estudiants majoritària a la Universitat de València, hem registrat hui a les dependències de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana una petició per a mantindre una reunió amb la Consellera d’Educació, Maria José Català.

El nostre objectiu és transmetre a la Consellera el nostre desacord amb les mesures contemplades en el Reial-Decret aprovat pel Govern Espanyol i aconseguir suavitzar en la mesura del possible l’impacte d’aquest per a l’estudiantat valencià.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins de la campanya global “Insubmissió per la Pública” que impulsa el BEA per la no aplicació de les mesures de retallada a l’ensenyament i per la congelació de les taxes universitàries.