El Claustre de la Universitat de València s’ha reunit hui en la que segurament serà l’última sessió d’aquest curs 2012-2013. Durant la jornada, que ha durat des de les 10h del matí fins les 16h de la vesprada, s’han tractat temes com ara l’Informe de Gestió del curs 2011-2012, el Pla Operatiu 2014 i l’Informe del Comité d’Experts per a la reforma universitària, així com també s’ha elegit la nova Vicesíndica de Greuges per al Personal d’Administració i Serveis.
En primer lloc, cal destacar que el Claustre no s’ha iniciat fins les 10h per falta de quòrum, ja que no han assistit ni la meitat dels membres que el formen. Des del Bloc d’Estudiants Agermanats volem criticar l’absència de tanta gent i en especial la de molts dels claustrals representants dels estudiants. El Claustre és un òrgan que només es reuneix dues vegades a l’any i per tant demanem a tots els seus membres un esforç per assistir-hi.
Pel que fa a l’Informe de Gestió, que el senyor rector Esteban Morcillo ha explicat detingudament, des del BEA la claustral de la Facultat de Geografia i Història Laura Peris ha criticat que el document només reflexa els aspectes positius i ha assegurat que hem trobat a faltar un esperit més autocrític. A més, ha demanat més informació sobre l’avaluació de la docència, més beques per evitar que els estudiants siguen expulsats de les aules per qüestions econòmiques, així com la no discriminació del valencià en els màsters i postgraus.
També ha posat sobre la taula el cas d’una estudiant que suspendrà el curs perquè no ha pogut compaginar la feina amb els estudis i a la qual, després de molts d’esforç, la Universitat no ha posat cap facilitat per a poder tirar-ho tot endavant. Laura Peris ha demanat a l’equip rectoral que revise aquest cas i torne a l’estudiant les taxes d’aquelles assignatures que no ha pogut cursar. La votació del BEA en aquest informe ha sigut d’abstenció, ja que tot i que considerem que està ben fet, també pensem que hi manca molta crítica i molts aspectes negatius que, en el context actual, no es poden oblidar.
Seguidament, quant al Pla Operatiu que ha exposat el vicerector d’Economia, Máximo Ferrando, cal dir que la situació econòmica de la Universitat de València continua sent angoixosa especialment pel deute de més de 300 milions d’euros que la Generalitat Valenciana té amb la Universitat. Des del BEA ens hem abstingut també davant l’aprovació d’aquest pla ja que no volíem donar la nostra aprovació a un informe econòmic que mostra l’ofegament de la nostra institució per la situació actual, davant la qual pensem que l’equip rectoral hauria pogut fer molt més del que ha fet. No obstant, l’informe està ben explicat i detallat, i per això no hem votat en contra.
Quant a l’Informe dels Experts, s’ha obert un debat interessant entorn al document que el Consell de Govern havia redactat anteriorment tot posicionant-se en contra de l’Informe. Al claustre ha intervingut també José Adolfo de Azcárraga, un dels experts de la comissió redactora d’aquest informe que probablement assessore la reforma de les universitats del ministre d’Educació José Ignacio Wert. El professor ha defès l’informe i ha manifestat la seua disconformitat amb el document redactat pel Consell de Govern. A més, ha expressat que creu que la comunitat universitària ha entès mal aquest informe perquè no pretén cap privatització, sinó només millores per a buscar universitats públiques i de qualitat. Pel que fa als estudiants, ha explicat que se’ns ha tingut molt en compte en la redacció perquè som el col·lectiu més important de les universitats.
No obstant, des del BEA no compartim els seus arguments. És per això que la claustral de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Laia Mas, ha intervingut per contradir les paraules d’Azcárraga i ha lamentat que el professor no haguera obert amb anterioritat a la redacció de l’informe un debat en la seua universitat –la nostra- per poder traslladar una posició consensuada de tots els membres. Li ha exigit claredat i transparència, i ha insistit en el poc que s’ha tingut en compte als estudiants, ja que seguint els consells d’aquest informe el seu pes es veuria reduït en els òrgans de govern i es posarien en marxa beques-préstec que deixen als estudiants com a mers clients. També ha demanat que la Universitat de València es declare insubmisa en l’hipotètic cas que aquest informe guie una futura reforma.
Després, tres companys del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Acontracorrent i el BEA han llegit un manifest criticant l’Informe i demanant al Consell de Govern que siga més dur i més contundent en la seua crítica cap a aquest document. Han explicat que consideren que l’escrit que han realitzat és massa conformista i han exigit una postura més ferma davant un intent de mercantilitzar i privatitzar les universitats, així com també d’erradicar la seua democràcia interna i de vendre-la al servei de les empreses.
Des del BEA volem ressaltar que al claustre s’ha creat un debat interessant entorn a l’Informe dels Experts; un debat com feia temps no n’hi havia, amb intervencions dels tres estaments (PAS, PDI i estudiants) i la majoria d’elles –amb l’excepció de la del professor Azcárraga- crítiques amb el contingut d’aquest document. La Universitat de València, que finalment ha aprovat l’escrit redactat pel Consell de Govern amb pràcticament la unanimitat de tots els seus membres –l’únic vot negatiu ha sigut d’Azcárraga i no n’hi ha hagut en blanc-, ha mostrat el seu compromís per una universitat pública, democràtica i de qualitat, i ha posat de manifest la seua preocupació davant l’atac de les diferents reformes educatives que el Partit Popular està portant a terme.
Finalment, al torn de paraules hem traslladat diverses reflexions, queixes, preguntes i demandes a l’equip rectoral referents a diversos temes, com ara el manifest d’Economia 21, les instal·lacions a la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, el màster en Medicina Naturista, Acupuntura i Homeopatia, i moltes altres que podreu veure de manera íntegra en els següents enllaços.
Avui, una vegada més, el govern autonòmic del PP ha imposat la seua voluntat fent valdre la majoria absoluta a les Corts Valencianes, per aprovar una proposta no de llei que veta el terme “País Valencià” en qualsevol escrit de caràcter oficial.
Aquesta proposta , sorgida arran de la utilització en un document oficial de l’expressió “Països de parla catalana”, és falsament exposada com a una manera de “fer respectar la nostra singularitat”.
Mitjançant arguments tan incoherents com comparar els Països Catalans amb l’Alemanya Nazi, o dient que “la lengua propia de la Comunitat es el idioma valenciano, claramente diferenciado de otras lenguas”, on neguen intencionadament el fet irrefutable que el català i el valencià són la mateixa llengua, ataquen un dels nostres símbols d’identitat.
La terminologia “País Valencià”, una de les denominacions històriques del nostre territori, a banda de ser anterior a la de “Comunidad Valenciana”, és emprada preferentment per gran part de la població, tant al carrer com a nivell oficial. De fet, és reconeguda al preàmbul del nostre Estatut d’Autonomia, aprovat i signat l’any 1982, i actualitzat al 2006, i que ara el grup parlamentari del Partit Popular ha vetat.
Tot açò representa un greu atac contra la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra llibertat d’expressió.
Per això, cridem ben fort per defensar la nostra vertadera identitat com a poble, l’ essència de la societat valenciana , rebel·lant-nos front la imposició d’aquells que treballen per desprestigiar i acabar amb tot allò que estimem.
Actualment ens trobem immersos en una dinàmica d’atacs sistemàtics contra l’educació pública. Des que el PP va començar a governar la Generalitat hem estat patint continus intents de desmantellar poc a poc el nostre sistema educatiu, situació que s’ha agreujat amb l’entrada del nou executiu al govern espanyol i el seu ministre d’educació, Wert.
La situació és ja -ve sent-ho des de fa uns mesos- insostenible. És per això que des del Bloc d’Estudiants Agermanats hem decidit recolzar la properaVaga General d’Educació del 9 de Maig que es convoca a nivell estatal.
En aquest marc d’atacs al sistema públic d’educació, la Universitat és un dels òrgans que més pot resultar afectat. Si bé la llei LOMQE no l’ataca directament, la recent publicació de l’Informe d’Experts sobre la universitat a l’estat espanyol ens deixa despullats enfront el proper atac que rebrem segur des del govern central.
Convidem per tant, no només a tota la comunitat educativa, sinó a tota la població en general, a la mobilització contra aquestes retallades en educació que ens ofeguen a tots els estudiants, a tot el professorat, a tot aquell relacionat amb el món de l’ensenyança. És a dir, a tota la societat, doncs és l’educació la base d’aquesta.
Així convoquem a la vaga d’educació del proper 9 de maig, i a tota la ciutadania a aplegar-se a les dos manifestacions que tindran lloc el dia esmentat: pel matí a les 12 hores a la Facultat de Geografia i Història i per la vesprada a les 19 hores a la Plaça de Sant Agustí.
L’1 de maig és un commemoració col•lectiva de la lluita obrera. Tal dia com hui, s’iniciava a la ciutat de Chicago una vaga de caràcter indefinit per aconseguir la jornada laboral de huit hores. Corria l’any 1886, les coses eren molt diferents als nostres dies: el mercat del treball no estava regulat, els drets socials eren mínims i imperava la llei del més fort. Les coses no varen acabar bé per als obrers: el dia 4 de maig en varen ser detinguts cinc anarquistes i condemnats a mort. Aquest succés es coneix com la Revolta de Haymarket i aquell obrers varen passar a ser coneguts pel seu exemple de lluita com els Màrtirs de Chicago.
D’aquesta forma, es va adoptar la resolució que cada Primer de maig tinguera lloc arreu del món diferents actes en record a aquestes persones. A més, cada any es sumen les reivindicacions que els treballadors defensen per millorar la seua vida laboral. Tanmateix, aquest any és especialment rellevant per la situació en la que ens trobem. Avui, no es tracta d’aconseguir nous drets (tant de bo) però el context de crisi i l’ofensiva de les forces neoliberals estan intentant acabar amb els drets aconseguits gràcies a esforç històric, regat amb la sang de tants obrers.
Per tant, avui és, com tants altres, un dia per a la lluita. Una lluita per a millorar les condicions dels treballadors del present. Si nosaltres des de les aules no recolzem tota forma de justícia social, haurem perdut el present i mai tindrem un futur digne. Obrers i estudiants, junts i endavant.
L’estudiantat en peu de guerra per l’educació i la terra.
El 25 d’abril és una data de reivindicació pel nostre poble. Recordem la desfeta d’Almansa com l’inici de l’onada espanyolitzadora, la qual pretén acabar amb la nostra cultura i amb la nostra llibertat com a valencians i valencianes. De la mateixa manera, ens reafirmem en totes eixes persones que han mantingut l’espurna de la nostra llengua i s’han deixat la pell per defensar allò que som, allò que volem ser. Els i les estudiants tenim la responsabilitat de dur en alt la bandera del respecte i la igualtat entre cultures. Perquè un poble viu i reivindicatiu, és un poble en llibertat.
Som una generació de lluita, hem eixit al carrer a defensar els nostres drets i ho seguirem fent. Entenem l’educació com el motor imprescindible per donar eines a la societat per fer respectar els seus drets com a poble i com a persones. Per a Espanya som un territori de segona, mai els ha agradat que parlem la nostra llengua ni els ha interessat que estem ben formats. Des de sempre han intentat reprimir els nostres intents de construir un País Valencià més just, més lliure, més valencià. No podem oblidar la impunitat que gaudeix l’extrema dreta al nostre territori, ara que fa 20 anys que mataren a Guillem. No volem acceptar que manipulen amb els mitjans de comunicació, ara que han fet fora de Canal 9 totes aquelles persones que somniaven amb un mitjà públic i valencià. Ens neguem a tolerar que ens governen corruptes que assolen la nostra terra i enfonsen la nostra economia amb els diners de tots i totes. Perquè això, malgrat li vullguen dir democràcia, no és més que una dictadura disfressada al servei del centralisme més ranci, que prefereix una societat adormida a un País Valencià despert, combatiu.
A l’educació no ens en salvem. El servei públic més important per les persones està en perill. Segueixen retallant-nos el pressupost any rere any, obligant-nos a jugar amb les xifres i reduint prestacions amb l’excusa d’una crisi que ells mateixos han creat. El futur de la democràcia universitària està en perill, cada vegada es fa més present la voluntat d’eliminar l’autonomia de l’ensenyament superior que ha demostrat donar com a resultat persones ben formades, tant a nivell acadèmic com a nivell de pensament crític. Pretenen posar titelles de rectors i rectores, degans i deganes, que controlen la gestió a la seua voluntat. Saben que som un perill per ells, perquè pensem i opinem, amb l’arma de la paraula. És per això que fomenten l’ensenyament privat, més adequat als seus valors conservadors i espanyolistes. Als col•legis i instituts se’ls castiga amb reducció de professorat, eliminació dels grups de valencià, impagaments continus, etc..
Només la nostra solidaritat i la lluita en comú pot frenar-los els peus. Perquè si els deixem fer acabaran amb tot. Cal que els cridem ben fort que volem viure en valencià, en un País lliure, just, igualitari, on nosaltres decidim, i deixar de ser titelles d’una colla de corruptes que l’únic interès que tenen per la nostra terra és el rèdit econòmic que uns pocs en poden traure ofegant-nos. No els donarem la satisfacció a la dèria espanyolista d’acabar amb la nostra cultura. No els deixarem privatitzar la nostra educació. No els permetrem esborrar el nostre futur!
VISCA EL PAÍS VALENCIÀ!
“No s’ensenya en les escoles com van esclafar un país, perquè d’aquella sembrada continuen collint fruits”
Des del Bloc d’Estudiants Agermanats volem convidar-vos a tots i totes a commemorar el 25 d’abril amb un seguit d’activitats que promocionen la nostra cultura, llengua i identitat:
- 22 d’abril a les 13h al gimnàs de la Fac. de Magisteri: Dani Miquel, CANTACONTES.
- 24 d’abril: a partir de les 12h ALBADES ambulants per les cafeteries de Blasco Ibañez; i DINAR POPULAR (14h) al Jardí de Filosofia amb PINTADA D’UN MURAL commemoratiu, amb lectura de manifest.
- 27 d’abril, a les 18h a la Pl. Sant Agustíl: MANIFESTACIÓ per la terra “El País Valencià dirà prou”
Hui, la nova Assemblea General d’Estudiants (AGE) comença a caminar. Després de convocar de nou l’AGE, aquesta vegada sí que hi ha hagut el quòrum necessari per iniciar la sessió.
En primer lloc, des del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) venim criticant el funcionament de l’AGE els darrers anys. La no convocatòria de l’Assemblea i la mala representació del Coordinador són, tan sols, uns pocs dels exemples de la mala gestió realitzada fins ara en un òrgan que deuria ser portaveu de tot l’estudiantat.
L’elecció de la nova Mesa de Coordinació, amb una participació clau dels membres del BEA, representa un augment de la pluralitat a l’òrgan, amb la inclusió d’altres sindicats i representants dels AdRs. Aquesta naix amb la voluntat d’encarnar la sobirania de les assemblees obertes d’estudiants. L’AGE ha de convertir-se en l’element vertebrador de l’opinió popular de totes les estudiants de la nostra Universitat i dotar a les assembles de les eines necessàries per fer-se sentir. Per això, és fonamental fer una crida a la participació directa a les assemblees de Facultat, Campus i Interuniversitària.
La nova AGE serà un òrgan obert, transparent, portaveu i participatiu. Així com un òrgan de lluita en la defensa de la Universitat que totes volem. El nou coordinador de l’AGE, Jordi Caparrós, claustral del BEA per la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, treballarà per recollir les inquietuds, crítiques i reivindicacions del conjunt de l’estudiantat i traslladar-les als òrgans als quals ens represente.
Així mateix, els membres del BEA continuarem lluitant pels interessos de totes les estudiants a les diferents comissions, a les quals hui s’han escollit els nous representants estudiantils: Política Lingüística (Guillem Policarpo, Joan Sanchis i Quique Rodríguez), Llengües Estrangeres (Tiermes Vega), Sostenibilitat (Alejandro Ramos, Guillermo Chismol), Biblioteques i Documentació (Mireia Fernández i Jordi Caparrós), Relacions Internacionals (Guillermo Chismol), i Assessora d’Estudis de Grau (Laura Peris). Els nostres representants electes portaran a les comissions totes aquelles propostes i crítiques que emanen de l’estudiantat.
És a partir d’aquesta AGE, que s’inicia la vertadera democratització de la Universitat. Eixe serà el nostre esperit. Entre totes farem de l’AGE l’òrgan estudiantil que volem: lluny de ser una estructura més al servei dels interessos d’aquells qui volen vendre la nostra Universitat, l’AGE serà el vertader òrgan d’expressió estudiantil. La participació directa i horitzontal de les estudiants és, doncs, l’element que configurarà el futur d’aquest òrgan.
Comunicat del BEA davant la convocatòria de l’AGE del 26.03.13
Arran dels esdeveniments que han impedit que l’Assemblea General d’Estudiants (AGE) es constituira aquest matí per falta de quòrum, des del Bloc d’Estudiants Agermanats volem manifestar el nostre rebuig i indignació. La desídia i falta de responsabilitat que han mostrat més de dos terços de les representants de les estudiants han comportat que no es poguera constituir una nova mesa de l’AGE i, sobretot, que no s’escolliren les estudiants representants per a les comissions (política lingüística, sostenibilitat, biblioteques, avaluació dels graus, etc.).
Des del BEA, mostrem la nostra absoluta disconformitat amb el mode en què s’ha gestionat l’AGE en els darrers anys, tot posant per exemple que en l’últim curs acadèmic només s’ha reunit una vegada -el que incompleix el reglament de l’òrgan- o que la constitució de l’actual mesa és il·legítima pel procediment de votació que la va escollir. No obstant això, considerem que l’AGE podria ser un òrgan útil i plural on estigueren representades totes les veus de l’estudiantat i des del qual es poguera treballar per a aconseguir els objectius que desitgem davant la situació actual. Davant l’atac a l’educació pública que s’ha portat a terme en els últims mesos, considerem que l’AGE hauria d’haver funcionat com a element vertebrador de les mobilitzacions estudiantils front aquest. Però lluny de ser així, han sigut les assemblees obertes d’estudiants les que han hagut d’assumir aquest paper. És per això que pensem que cal una renovació del funcionament i l’enfocament que l’AGE ha tingut fins ara, perquè deixe de ser un òrgan creat pel pla de Bolonya per a passar a ser un òrgan regit per l’estudiantat de la nostra Universitat, com a la Universitat de Sevilla.
Al mateix temps, volem denunciar la irresponsabilitat de Gabriel Salinas, expresident de l’AGE des d’ahir i membre de Campus Jove, per haver dimitit el dia anterior a la convocatòria de la mateixa i no haver-hi assistit a donar explicacions de la lamentable gestió que ha portat a terme en l’últim any ni dels motius de la seua dimissió. A més, el seu paper com a màxim representant de les estudiants de la Universitat de València ha desvirtuat l’esperit de lluita d’aquestes i ha deixat molt que desitjar.
No obstant això, des del BEA continuarem lluitant per aconseguir que aquest òrgan es convertisca en la veu de les estudiants de la Universitat de València, així com defensarem els interessos de totes a les comissions corresponents. Hem d’esgotar totes les vies de lluita, per això, cridem a totes les representants d’estudiants al compliment de les seues responsabilitats i a tot l’estudiantat a continuar la lluita als carrers.
El passat dimarts 26 va tindre lloc a Rectorat el Consell de Govern de la Universitat de València. El Consell de Govern és l’òrgan col·legiat de govern de la Universitat (http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/universitat/coneix-nos/organs-govern/consell-govern-1285853456624.html) on s’hi prenen les decisions més importants i es debat sobre l’actualitat immediata de les qüestions determinants de la Universitat. El Bloc d’Estudiants Agermanats en formem part amb dos representants elegits democràticament al Claustre de la Universitat: Guillermo Chismol i Laura Peris.
El passat Consell de Govern va vindre tenyit pels problemes econòmics de la Universitat, una qüestió que fou tractada amb preocupació i insistència al llarg de tota la reunió.
El Consell va començar amb l’Informe del Rector, Esteban Morcillo, on es van tractar les següents qüestions:
En primer lloc, es va debatre sobre el recentment publicat Informe dels Experts de Wert sobre la Reforma Universitària. A causa de la divergència entre uns “savis” i altres, l’equip rectoral va plantejar d’iniciar un procés d’avaluació i deixar el debat, la resposta i la crítica per a més endavant. Vàrem veure un començament de resposta contrària a l’Informe però que encara no és tant contundent com deuria. Aquesta postura potser relaxada es deu a la creença que l’Informe no serà aprovat per les postures tan variants entre els seus redactors, va explicar el Rector.
En segon lloc es varen comentar qüestions de relacions amb la Conselleria, molt criticades: aquesta, per exemple, no vol parlar de reformes dels plans d’estudis dels graus, si no tan sols dels de màster i diferents postgraus. A més a més l’equip rectoral va informar que la UV ha abandonat la Fundació del València CF per la polèmica amb la Generalitat Valenciana i es planteja abandonar també la del Llevant UE. Des del BEA vegem amb bons ulls aquesta mesura i ens sorprenem de l’anterior i estreta relació entre la Universitat i el negoci esportiu, ara afortunadament trencada.
A continuació es va aprovar la incorporació de la institució a la Xarxa Valenciana d’Universitats Públiques Saludables, de la qual formen part també la Universitat Jaume I, la Universitat d’Alacant i la Miguel Hernández; unes noves normes de préstec a domicili per a les biblioteques de la Universitat de València i un marc econòmic per a les obres de les Facultats.
Un del punts conflictius del matí (per la temàtica, no per la manera de ser tractat) és el programa DOCENTIA (http://www.aneca.es/Programas/DOCENTIA). El DOCENTIA és un programa d’avaluació del professorat que diferix molt de l’actual i implicaria una dependència en major freqüència i nivell entre els docents i les avaluacions als que serien sotmesos. El BEA teníem una intervenció preparada per a expressar el nostre rebuig a aquest programa però finalment l’equip rectoral va decidir ajornar la seua votació fins el pròxim Consell, a l’espera de canvis o nous estudis. El professorat representat en diferents membres del Consell també varen deixar clara la seua negativa al DOCENTIA.
Ens varen informar de la distribució de recursos econòmics entre els tres campus i àrees. El campus de Tarongers és el que més en rep, seguit de Blasco Ibànyez i més lluny per Burjassot. Burjassot sempre es veu minvat en atenció i recursos i els representants del campus ho varen assenyalar amb una certa indignació. Hi va haver un seguit d’intervencions on es varen reclamar més recursos propis.
El Consell de Govern va acabar amb el torn d’intervencions. Arribà el moment de les intervencions dels estudiants. Junt amb Acontracorrent vàrem llegir el manifest de la passada vaga estudiantil de l’Assemblea Interuniversitària i vàrem demanar que el professorat representat al Consell pels degans fóra negligent amb els alumnes que feien vaga. La proposta fou assentida, tot i que ara sabem que als dies de vaga hi hagueren casos contraris. Aquesta qüestió serà tractada per part del BEA al pròxim Consell de Govern i a les Juntes de Facultat pertinents.
Des del BEA també vàrem comentar la tragèdia dels alumnes que han aconseguit treball els últims mesos però que per culpa de la negativa burocràtica de la Universitat de València a facilitar-los un horari perquè puguen compaginar classes i treball, hauran d’abandonar els seus estudis davant la impossibilitat d’assistir-hi. Vàrem donar noms concrets posant cara al problema i vàrem demanar solucions immediates. Seguidament parlàrem amb el Degà de Magisteri que ens va traslladar la seua intenció de solucionar el problema i el Rector la va recolzar amb formalitat, però no amb la preocupació que necessita aquesta qüestió.
Per últim, vàrem acabar el Consell tractant la qüestió del professor que va denunciar la passada vaga general a tres alumnes de la Universitat de València amb motius falsos i injustos. Després d’arribar a judici s’ha demostrat la innocència dels “acusats” i ara demanem que es faça vertadera justícia: vàrem exigir una disculpa pública del professor. Traslladàrem el missatge al Degà de Filologia i prompte es farà efectiva la disculpa.
Com a conclusió, el passat Consell de Govern ens va deixar la sensació que la situació econòmica de la Universitat és greu i que si la Conselleria no ens té en compte ho pagarem i ho pagaran ben car. Ens n’anàrem amb la sensació de la feina ben feta, amb una nova perspectiva de la gestió interna de la Universitat (complicada i gens fàcil) i amb ganes de treballar molt més a les institucions com el dimarts i als carrers com el dimecres i dijous.
Hi ha molt per fer i tot és possible. Allò important és treballar #cadadia
27 i 28 DE FEBRER: VAGA D’UNIVERSITATS I INSTITUTS!
L’actual context de desmantellament de l’educació pública segueix endavant. Els partits polítics que ens governen tenen com a preferència la privatització del servei educatiu al País Valencià, i a les raons per les quals vam eixir al carrer el curs passat cal sumar nous atacs. Així doncs, cal recordar el desmesurat augment de les taxes d’enguany, que dificulta greument l’accés i la continuïtat a la universitat, el deute perpetu i creixent de la Generalitat amb els centres, que condemna a precaritzar serveis constantment per ajustar pressuposts, l’aplicació del decret del plurilingüisme, la prioritat castellanitzadora del Govern, i un llarg etcètera..
En efecte, totes aquestes ofensives privatitzadores segueixen vigents, i cal que entre tots i totes les aturem. Ja fa temps que coneixem com són les promeses de la Generalitat, que puja les taxes assegurant que augmenten les beques i enguany obliga a abandonar els estudis a moltes persones a les quals se’ls ha denegat la beca després d’haver-los-la acceptat. Desconfiem, i ho fem amb motius. Fets, no paraules.
Com que no tenen arguments per fer callar el País Valencià, ens envien la policia, com va ocórrer amb la Primavera Valenciana. Aquells esgarrifosos fets, lluny de ser oblidats, ens recorden cada dia que la repressió segueix en peu: són nombroses les joves que han passat, o estan passant per judicis injustos, víctimes de muntatges policials.
Al remat no tenen altra forma d’implantar la LOMQE, una llei que té com a prioritat la mercantilització de l’educació pública. Ens volen convertir en simples persones treballadores, sense cap pensament crític. Amb un pas per instituts i universitats que consistisca en dotar-nos dels mecanismes útils per la producció i res més. No hi ha societat lliure sense educació lliure, i és per això que rebutgem el seu concepte d’ensenyament per buscar una formació en valors, crítica i alternativa.
La LOMQE té també com a objectiu l’espanyolització de les aules. Al País Valencià hi han centenars de milers de xiquets i xiquetes que no poden estudiar en la nostra llengua, però això no solament no els preocupa, sinó que és el principal propòsit de la seua política lingüística. Utilitzen la demagògia per criminalitzar les línies en valencià, que han demostrat donar uns resultats acadèmics excel•lents.
Tenim la responsabilitat del futur, cal que lluitem hui per assegurar el demà. Si no ho fem, acabaran amb l’educació, si no actuem, no serem més que titelles del mercat.